Le
11 septembre 2006 : Corsica Nazione Indipendente, structure
indépendentiste corse, a participé à un rassemblement des Etats sans
nation à Fossar de les Moreres, voici le communiqué officiel du site
Estat Català.
Photo et texte :
Estat Català
MANIFEST ONZE DE SETEMBRE
2006
Companys i companyes
Un any més ens trobem tot i
totes, independentistes d'arreu del país, en aquest escenari per
reafirmarnos en el nostre objectiu com a poble, que no pot ser altre
que la llibertat. Convocats per la Comissió Independentista Fossar
de les Moreres tornem a ser aquí, en aquest històric escenari, per
reafirmar el nostre compromís amb aquest objectiu. El nostre
compromís amb la llibertat. El nostre compromís, en definitiva, amb
el nostre poble. Perquè agradi o no a aquells que aproben nous
estatuts amb la intenció de fer canvis perquè res canviï en realitat,
la nostra lluita continua. Una lluita que té com a objectiu un únic
estatut: aquell que algun dia ens donarà la llibertat com a poble.
Per això aquest Onze de
Setembre volem deixar més clar que mai que l'alliberament nacional i
social és l'únic que farà realment lliure al nostre poble i el
dotarà dels mecanismes perquè els homes i dones dels Països Catalans
puguin gaudir plenament dels seus drets nacionals i d'una
imprescindible justícia social que elimini les actuals desigualtats
que el capitalisme depredador de la globalització està imposant
d'una forma brutal i totalitària. I volem que aquesta idea ressoni
entre aquestes pedres que ens envolten, plenes de la nostra història
com a nació. Com
a independentistes i com a gent d'esquerres tenim la responsabilitat
i l'obligació de mantenir encesa la flama de l'esperança, de
mantenir viva la lluita. Hem de fer-ho per tots aquells que han
deixat la vida per aquesta idea de llibertat. Des dels que el 1714
van morir en aquests carrers, i arreu dels Països Catalans,
defensant la pàtria de les tropes espanyoles invasores, als
lluitadors que en anys recents han mort per la mateixa idea o
continuen a les presons espanyoles. No podem defugir la
responsabilitat que tenim amb el nostre poble per honorar el passat
i com a deure amb el futur. Les pròximes generacions han d'heretar
uns Països Catalans més lliures. Però també pel present. Per
nosaltres mateixos. Per la nostra dignitat. Perquè no hi ha dignitat
sense lluita, com no tindrem uns Països Catalans lliures sense
compromís, lluita i esforç. I sense llibertat, sota l'opressió
espanyola i francesa, desapareixerem com a poble.
Els
partits del sistema, els directament espanyolistes i els que tot i
utilitzar la senyera pels seus interessos se supediten als enemics
del nostre país, en un cas de botiflerisme digne de competir amb
qualsevol traïció de la història, han posat una nova pedra de la
perpetuació de la dominació extrangera dels catalans i catalanes amb
un nou estatut. Un estatut que no podem fer altra cosa que rebutjar
i combatre frontalment.
Ja sabíem que l'autonomisme no
era el camí per millorar les condicions de vida del nostre poble i
per aproximar-nos a l'alliberament nacional. Però el procés del nou
estatut ha fet miques qualsevol mínima esperança que els catalans de
bona fe haguessin pogut posar-hi. Espanya ha tornat a anorrear els
nostres drets com a poble imposant al País Valencià un estatut de
destrucció nacional i al Principat un estatut d'imposició
imperialista. Al País Valencià se li imposa una norma, no
només de supeditació absoluta, sinó que a més intenta destruir la
seva condició nacional negant la unitat de la llengua. Al Principat,
Espanya li imposa un estatut que manté la més absoluta subordinació.
Se'ns nega el control dels nostres recursos financers, de les
infraestructures del nostre país, en definitiva se'ns nega el dret a
decidir el nostre futur.I sobretot es trepitja de forma insultant la
nostra dignitat, esmicolant l'estatut aprobat al Parlament el 30 de
setembre, ara fa quasi un any.
Nosaltres sabíem que l'estatut
del 30 de setembre tampoc era un avenç cap a la independència i una
major justícia social. Sabíem que cap
procés
estatutari ens donarà la llibertat. Però el menyspreu d'Espanya cap
a aquell document és la gota que ha de fer vessar el got de la
indignació del nostre poble. Qui és Espanya per dictar-nos què podem
o no podem tenir?. Qui és Espanya per dictar-nos que podem o no
podem votar en referèndum? Això només demostra la ímfima qualitat
democràtica d'aquest estat. Una presó de pobles en què ens obliguen
a viure.
A nosaltres ningú ens ha de
venir a dir si som o no una nació. No necessitem ni volem cap permís
per ser una nació. I no consentirem que ens transformin en una nació
de preàmbul. Som una nació per voluntat, i un poble en moviment cap
a la llibertat. Els hi agradi o no als espanyols i als francesos.
Defensarem la llengua al País Valencià i allà on calgui. I
defensarem la terra fins al final al marge de qualsevol estatut. Amb
ell o sense no permetrem que ens
destrueixin el territori, ni amb línies de molt alta tensió que
responen als interessos de les multinacionals de l'energia, ni amb
quarts cinturons, ni amb cap d'aquests projectes especuladors. Que
tinguin clar que el poble respondrà i els aturarem com vam aturar el
transvasament de l'Ebre. Com exigim que poguem gestionar els nostres
recursos econòmics per poder construir una nació més justa en què
l'important siguin les persones i no els interessos econòmics.
Aquest no és un estatut per a què les classes populars del nostre
país puguin viure millor i més lliures.
Aquest és l'estatut dels
interessos d'una classe política abocada al sucursalisme i que
contraposa els seus privilegis als drets del seu poble. Demostra que
els partits reformistes són un obstacle en el camí cap a la
llibertat del nostre poble. I demostra que l’autonomisme es comença
a esgotar, després de 30 anys de constatar que no és cap via pels
avenços nacionals i socials. És un estatut de mercadeig entre
aquests partits i Espanya que, malauradament, també demostra que
aquest
nefast autonomisme continua viu, tot i els símptomes d'esgotament.
És un estatut que s'ha fet d'esquena als catalans i catalanes. I per
això la gent va donar l'esquena a l'estatut al referèndum. Més de la
meitat dels catalans va rebutjar participar en aquesta comèdia. Si
afegim aquells que van decidir votar per expressar el seu rebuig
frontal al text que se'ns pretenia imposar, aquest és un estatut que
només han votat tres de cada deu ciutadans i ciutadanes. Cal dir-ho
clar i alt: aquest és doncs un estatut sense legitimitat democràtica.
És un estatut d'imposició per a la dominació espanyola.
Mentre vivim un moment tant
difícil, els partits de la reforma només pensen en com esgarrapar
una mica més de poder en les pròximes eleccions de l'1 de novembre.
Unes eleccions que no són nacionals, sinó autonòmiques i que formen
part de la maquinària d'aquesta falsa democràcia que és l'Estat
espanyol. Tot està controlat. Res canviarà. Sigui Mas o sigui
Montilla, sigui quin sigui el pacte que facin, sempre estaran els
mateixos. L'únic dubte és la part del pastís que cadascun se'n
portarà. L'única veritat és que sigui quin sigui el repartiment
sempre serà per servir Espanya. Mai per servir a la voluntat del
poble, ni per millor la vida de les classes populars.
Però
nosaltres també tenim una responsabilitat directa sobre aquesta
tràgica situació que viuen els Països Catalans. Ells poden actuar d'aquesta
manera perquè els i les independentistes revolucionàries no hem
sabut oferir al nostre poble un projecte polític alternatiu. I això
ha d'acabar. L'Onze de Setembre ha de ser un dia de reivindicació i
de denúncia. Però també de propostes. La nostra obligació és guanyar
el futur. I només ho aconseguirem si deixem de banda el sectarisme i
els personalismes. Cal que tots treballem plegats, sense exclusions,
buscant la unitat en els espais de lluita. En totes i cadascuna de
les lluites que s’estan duent a terme al llarg dels Països Catalans,
des de la defensa del territori, al compromís amb els treballadors i
treballadores de les fàbriques. Des de la defensa de la llengua al
combat contra les agressions feixistes. Cap d'elles es guanyarà si
hi ha qui pensa que pot prescindir d'un sol home o una sola dóna
compromesa amb aquest país. I encara menys guanyarem la lluita
final, la que ens ha de portar a l'alliberament nacional per a les
classes populars dels Països Catalans.
Per això fem una crida a la
unitat d'acció en els espais de lluita d'arreu. Una unitat d'acció
que, mitjançant les victòries sectorials, ens permeti la construcció
d'un projecte polític a l'abast del nostre poble que ens condueixi a
la victòria final.
Amb aquesta idea d'unitat i
amb la revolta com a bandera:
AVANCEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME
LA LLUITA CONTINUA!
VISCA LA TERRA!
-------------------------------------------------
Comissió Independentista Fossar de les Moreres
Acte polític al Fossar de les Moreres
Passeig del Born
Parlaments:
Frederic Bentanachs,Secretari General d'Estat Català, en nom de la
Comissió Independentista Fossar de les Moreres
Miguel Dibsi, President de la Comunitat Palestina
Enric Garriga, President de l'IPECC
Agustí Barrera, Plataforma per la Dignitat
Maurice Giudicelli, Corsica Nazione Independente
Quim Boix, Xarxa Contra el Tancament i la Precarietat
Gavino Sale, Diputat d'IRS Sardenya
Eugeni Monge, Plataforma Pel Dret a Decidir
Lloyd Quinan, Ex-Diputat del Partit Socialista Escocès
Patxi Urrutia, Membre de la Mesa Nacional de Batasuna
Source photo :
Estat Català, Unità Naziunale, Archives du site.
Source info :
Estat Català, Unità Naziunale
© UNITA NAZIUNALE 1999 - 2006 |