Le 11 septembre 2006 : Corsica Nazione Indipendente, structure ind�pendentiste corse, a particip� � un rassemblement des Etats sans nation � Fossar de les Moreres, voici le communiqu� officiel du site Estat Catal�.

Photo et texte : Estat Catal�

MANIFEST ONZE DE SETEMBRE 2006

Companys i companyes

Un any m�s ens trobem tot i totes, independentistes d'arreu del pa�s, en aquest escenari per reafirmarnos en el nostre objectiu com a poble, que no pot ser altre que la llibertat. Convocats per la Comissi� Independentista Fossar de les Moreres tornem a ser aqu�, en aquest hist�ric escenari, per reafirmar el nostre comprom�s amb aquest objectiu. El nostre comprom�s amb la llibertat. El nostre comprom�s, en definitiva, amb el nostre poble. Perqu� agradi o no a aquells que aproben nous estatuts amb la intenci� de fer canvis perqu� res canvi� en realitat, la nostra lluita continua. Una lluita que t� com a objectiu un �nic estatut: aquell que algun dia ens donar� la llibertat com a poble.

Per aix� aquest Onze de Setembre volem deixar m�s clar que mai que l'alliberament nacional i social �s l'�nic que far� realment lliure al nostre poble i el dotar� dels mecanismes perqu� els homes i dones dels Pa�sos Catalans puguin gaudir plenament dels seus drets nacionals i d'una imprescindible just�cia social que elimini les actuals desigualtats que el capitalisme depredador de la globalitzaci� est� imposant d'una forma brutal i totalit�ria. I volem que aquesta idea ressoni entre aquestes pedres que ens envolten, plenes de la nostra hist�ria com a naci�. Com a independentistes i com a gent d'esquerres tenim la responsabilitat i l'obligaci� de mantenir encesa la flama de l'esperan�a, de mantenir viva la lluita. Hem de fer-ho per tots aquells que han deixat la vida per aquesta idea de llibertat. Des dels que el 1714 van morir en aquests carrers, i arreu dels Pa�sos Catalans, defensant la p�tria de les tropes espanyoles invasores, als lluitadors que en anys recents han mort per la mateixa idea o continuen a les presons espanyoles. No podem defugir la responsabilitat que tenim amb el nostre poble per honorar el passat i com a deure amb el futur. Les pr�ximes generacions han d'heretar uns Pa�sos Catalans m�s lliures. Per� tamb� pel present. Per nosaltres mateixos. Per la nostra dignitat. Perqu� no hi ha dignitat sense lluita, com no tindrem uns Pa�sos Catalans lliures sense comprom�s, lluita i esfor�. I sense llibertat, sota l'opressi� espanyola i francesa, desapareixerem com a poble.

Els partits del sistema, els directament espanyolistes i els que tot i utilitzar la senyera pels seus interessos se supediten als enemics del nostre pa�s, en un cas de botiflerisme digne de competir amb qualsevol tra�ci� de la hist�ria, han posat una nova pedra de la perpetuaci� de la dominaci� extrangera dels catalans i catalanes amb un nou estatut. Un estatut que no podem fer altra cosa que rebutjar i combatre frontalment.

Ja sab�em que l'autonomisme no era el cam� per millorar les condicions de vida del nostre poble i per aproximar-nos a l'alliberament nacional. Per� el proc�s del nou estatut ha fet miques qualsevol m�nima esperan�a que els catalans de bona fe haguessin pogut posar-hi. Espanya ha tornat a anorrear els nostres drets com a poble imposant al Pa�s Valenci� un estatut de destrucci� nacional i al Principat un estatut d'imposici� imperialista. Al Pa�s Valenci� se li imposa una norma, no nom�s de supeditaci� absoluta, sin� que a m�s intenta destruir la seva condici� nacional negant la unitat de la llengua. Al Principat, Espanya li imposa un estatut que mant� la m�s absoluta subordinaci�. Se'ns nega el control dels nostres recursos financers, de les infraestructures del nostre pa�s, en definitiva se'ns nega el dret a decidir el nostre futur.I sobretot es trepitja de forma insultant la nostra dignitat, esmicolant l'estatut aprobat al Parlament el 30 de setembre, ara fa quasi un any.

Nosaltres sab�em que l'estatut del 30 de setembre tampoc era un aven� cap a la independ�ncia i una major just�cia social. Sab�em que cap proc�s estatutari ens donar� la llibertat. Per� el menyspreu d'Espanya cap a aquell document �s la gota que ha de fer vessar el got de la indignaci� del nostre poble. Qui �s Espanya per dictar-nos qu� podem o no podem tenir?. Qui �s Espanya per dictar-nos que podem o no podem votar en refer�ndum? Aix� nom�s demostra la �mfima qualitat democr�tica d'aquest estat. Una pres� de pobles en qu� ens obliguen a viure.

A nosaltres ning� ens ha de venir a dir si som o no una naci�. No necessitem ni volem cap perm�s per ser una naci�. I no consentirem que ens transformin en una naci� de pre�mbul. Som una naci� per voluntat, i un poble en moviment cap a la llibertat. Els hi agradi o no als espanyols i als francesos. Defensarem la llengua al Pa�s Valenci� i all� on calgui. I defensarem la terra fins al final al marge de qualsevol estatut. Amb ell o sense no permetrem que ens destrueixin el territori, ni amb l�nies de molt alta tensi� que responen als interessos de les multinacionals de l'energia, ni amb quarts cinturons, ni amb cap d'aquests projectes especuladors. Que tinguin clar que el poble respondr� i els aturarem com vam aturar el transvasament de l'Ebre. Com exigim que poguem gestionar els nostres recursos econ�mics per poder construir una naci� m�s justa en qu� l'important siguin les persones i no els interessos econ�mics. Aquest no �s un estatut per a qu� les classes populars del nostre pa�s puguin viure millor i m�s lliures.

Aquest �s l'estatut dels interessos d'una classe pol�tica abocada al sucursalisme i que contraposa els seus privilegis als drets del seu poble. Demostra que els partits reformistes s�n un obstacle en el cam� cap a la llibertat del nostre poble. I demostra que l�autonomisme es comen�a a esgotar, despr�s de 30 anys de constatar que no �s cap via pels aven�os nacionals i socials. �s un estatut de mercadeig entre aquests partits i Espanya que, malauradament, tamb� demostra que aquest nefast autonomisme continua viu, tot i els s�mptomes d'esgotament. �s un estatut que s'ha fet d'esquena als catalans i catalanes. I per aix� la gent va donar l'esquena a l'estatut al refer�ndum. M�s de la meitat dels catalans va rebutjar participar en aquesta com�dia. Si afegim aquells que van decidir votar per expressar el seu rebuig frontal al text que se'ns pretenia imposar, aquest �s un estatut que nom�s han votat tres de cada deu ciutadans i ciutadanes. Cal dir-ho clar i alt: aquest �s doncs un estatut sense legitimitat democr�tica. �s un estatut d'imposici� per a la dominaci� espanyola.

Mentre vivim un moment tant dif�cil, els partits de la reforma nom�s pensen en com esgarrapar una mica m�s de poder en les pr�ximes eleccions de l'1 de novembre. Unes eleccions que no s�n nacionals, sin� auton�miques i que formen part de la maquin�ria d'aquesta falsa democr�cia que �s l'Estat espanyol. Tot est� controlat. Res canviar�. Sigui Mas o sigui Montilla, sigui quin sigui el pacte que facin, sempre estaran els mateixos. L'�nic dubte �s la part del past�s que cadascun se'n portar�. L'�nica veritat �s que sigui quin sigui el repartiment sempre ser� per servir Espanya. Mai per servir a la voluntat del poble, ni per millor la vida de les classes populars.

Per� nosaltres tamb� tenim una responsabilitat directa sobre aquesta tr�gica situaci� que viuen els Pa�sos Catalans. Ells poden actuar d'aquesta manera perqu� els i les independentistes revolucion�ries no hem sabut oferir al nostre poble un projecte pol�tic alternatiu. I aix� ha d'acabar. L'Onze de Setembre ha de ser un dia de reivindicaci� i de den�ncia. Per� tamb� de propostes. La nostra obligaci� �s guanyar el futur. I nom�s ho aconseguirem si deixem de banda el sectarisme i els personalismes. Cal que tots treballem plegats, sense exclusions, buscant la unitat en els espais de lluita. En totes i cadascuna de les lluites que s�estan duent a terme al llarg dels Pa�sos Catalans, des de la defensa del territori, al comprom�s amb els treballadors i treballadores de les f�briques. Des de la defensa de la llengua al combat contra les agressions feixistes. Cap d'elles es guanyar� si hi ha qui pensa que pot prescindir d'un sol home o una sola d�na compromesa amb aquest pa�s. I encara menys guanyarem la lluita final, la que ens ha de portar a l'alliberament nacional per a les classes populars dels Pa�sos Catalans.

Per aix� fem una crida a la unitat d'acci� en els espais de lluita d'arreu. Una unitat d'acci� que, mitjan�ant les vict�ries sectorials, ens permeti la construcci� d'un projecte pol�tic a l'abast del nostre poble que ens condueixi a la vict�ria final.

Amb aquesta idea d'unitat i amb la revolta com a bandera:
AVANCEM CAP A LA INDEPEND�NCIA I EL SOCIALISME
LA LLUITA CONTINUA!
VISCA LA TERRA!

-------------------------------------------------
Comissi� Independentista Fossar de les Moreres
Acte pol�tic al Fossar de les Moreres
Passeig del Born

Parlaments:
Frederic Bentanachs,Secretari General d'Estat Catal�, en nom de la Comissi� Independentista Fossar de les Moreres
Miguel Dibsi, President de la Comunitat Palestina
Enric Garriga, President de l'IPECC
Agust� Barrera, Plataforma per la Dignitat
Maurice Giudicelli, Corsica Nazione Independente
Quim Boix, Xarxa Contra el Tancament i la Precarietat
Gavino Sale, Diputat d'IRS Sardenya
Eugeni Monge, Plataforma Pel Dret a Decidir
Lloyd Quinan, Ex-Diputat del Partit Socialista Escoc�s
Patxi Urrutia, Membre de la Mesa Nacional de Batasuna
 

Source photo : Estat Catal�, Unit� Naziunale, Archives du site.
Source info :  Estat Catal�, Unit� Naziunale
� UNITA NAZIUNALE 1999 - 2006